Introducció.

Atzeneta del Maestrat, és un poble de l'interior, es troba a 401 m sobre el nivell de la mar, a uns 45 km de la seua capital de província, Castelló. El seu terme municipal amb una extensió de 71,27 km2 posseeix les majors altures en els cims de la Nevera (1.195 m), i el Tossal (768 m). L’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal son la base de l’economia. Els antics boscos de carrasques han desaparegut en l’actualitat i queden sols alguns exemplars aïllats. Els pinars de pi de carrasca són més abundants, com ho són les zones dedicades al conreu d’ametlers.
El nucli urbà d’Atzeneta se situa en un ampli corredor que és un important nus de comunicacions i porta d’entrada al macís de Penyagolosa. En ell viu la major part de la població, encara que existeixen nombroses masies habitades escampades per tot el terme municipal.

Història.

Encara que existeixen restes de jaciments arqueològics de l’edat de Bronze i l’assentament dels berebers del nord d’Àfrica de la tribu dels Zanata (d’on prové el seu topònim), Atzeneta pren carta de naturalesa amb la donació de Carta Pobla el 1272 per part del noble Guillem d’Anglesola. A partir de 1316 passa a formar part dels territoris de l’Orde de Montesa dins de la Setena de Culla i per tant en territori del Maestrat, fixant en els segles XIV i XV el comanador de l’encomanda de Culla la seua residència a Atzeneta. Com a fet significatiu cal assenyalar que durant les Guerres Carlistes el general Cabrera va ser vençut a Atzeneta pel general O’Donnell.

Passeig pel centre històric.

Atzeneta és d’origen islàmic i el seu nucli primitiu es va construir en la confluència de dos barrancs amb la rambla, buscant la defensa natural dels fossats, tancant amb una murada la part oberta, és
la “Vila Closa”, de la qual queden mostres de llenços i la torre de la Presó. El poble va créixer en els segles XIV i XV i ho va fer encara més en el segle XVIII. Els monuments més destacats són l’antic Palau del Comanador de Montesa (Ajuntament), l’església parroquial de Sant Bartomeu, obra del segle XVII que posseeix un interessant altar major barroc (1744) i dues escultures molt interessants: la Verge de Betlem (s. XIV) i el crist de la Pietat (s. XVII). El Museu Parroquial juntament amb interessants elements d’orfebreria posseeix un preciós retaule dedicat a Sant Joan Baptista (s. XV) que procedeix de l’església del Castell, un llenç que ve de la mateixa església i dedicat al mateix sant, així com trossos dels retaules de la Flagel•lació i de la Visitació de la Verge (s. XV), etc. Així mateix es recomana realitzar un recorregut pels carrers de la “Vila Closa” on es poden trobar bons exemples d’arquitectura popular juntament amb algunes cases senyorials. Una altra casa interessant és la d’en Jaume (s. XVIII) en el carrer de la Puríssima.